(1974) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Harry Edward Nilsson III 15 juny 1941 Brooklyn (Estats Units d'Amèrica) |
Mort | 15 gener 1994 (52 anys) Agoura Hills (Estats Units d'Amèrica) |
Causa de mort | insuficiència cardíaca |
Sepultura | Valley Oaks Memorial Park |
Formació | Daniel Murphy High School (en) |
Activitat | |
Camp de treball | Control d'armes de foc |
Lloc de treball | Estats Units d'Amèrica |
Ocupació | cantautor, pianista, actor, guionista, guitarrista, compositor, cantant, compositor, músic, artista d'estudi |
Activitat | 1958 - |
Gènere | Rock, soft rock, pop barroc, rock psicodèlic, sunshine pop, Brill Building (en) i pop |
Veu | Tenor |
Instrument | Guitarra, piano i veu |
Segell discogràfic | Tower Records RCA Victor Musicor Records Mercury Records RCA Records PolyGram Records, Inc. (en) |
Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
Lloc web | harrynilsson.com |
|
Harry Nilsson (Brooklyn, Nova York, 15 de juny de 1941 - Agoura Hills 15 de gener de 1994) va ser un músic i cantant nord-americà guanyador de dos premis Grammy. Les seves cançons més conegudes van ser Without You, One is the loneliest number i Everybody's Talkin'.
De jove va rebre la influència del rhythm and blues per via d'artistes com Ray Charles i els Everly Brothers. El 1964, Nilsson va treballar amb Phil Spector, escrivint tres cançons per a ell. El 1970 va interpretar la seva cançó més famosa, Without You, en la qual la seva veu fa unes escales musicals simples però de gran intensitat dramàtica, que van aconseguir impressionar tota una generació.
El 1974 ell i John Lennon van trobar-se i coincidint amb una temporal separació amb Yoko Ono, es van fer amics i companys de disbauxa. Fruit d'això va ser una cançó que van cantar junts: Old Dirt Road dins l'àlbum de l'exbeatle Walls and Bridges. Aquesta cançó és depressiva i bella alhora; envoltada d'un ritme lent i opressiu, la melodia colpeix l'ànim de l'oïdor.
El seu treball es caracteritza per experiments pioners de sobredub vocal, retorns al Gran Cançoner Americà i fusions de sons caribenys. Un tenor amb un 31⁄2+ octave range, Nilsson va ser un dels pocs grans artistes de gravació de pop-rock que va aconseguir un èxit comercial significatiu sense haver realitzat mai grans concerts públics ni realitzant gires regulars.[1]